caure
Definition
Indicative
Present
Imperfect
Simple past
Future
Conditional
jo
caic
queia
caiguí
cauré
cauria
tu
caus
queies
caigueres
cauràs
cauries
ell
cau
queia
caigué
caurà
cauria
nosaltres
caiem
quèiem
caiguérem
caurem
cauríem
vosaltres
caieu
quèieu
caiguéreu
caureu
cauríeu
ells
cauen
queien
caigueren
cauran
caurien
Subjunctive
Present
Imperfect
jo
caigui
caigués
tu
caiguis
caiguessis
ell
caigui
caigués
nosaltres
caiguem
caiguéssim
vosaltres
caigueu
caiguéssiu
ells
caiguin
caiguessin
Imperative
Present
tu
cau
ell
caigui
nosaltres
caiguem
vosaltres
caieu
ells
caiguin
Other forms
Past participle
caigutcaigudacaigutscaigudes
Gerund
caient