endur
Definition
Indicative
Present
Imperfect
Simple past
Future
Conditional
jo
enduc
enduïa
enduguí
enduré
enduria
tu
enduus
enduïes
endugueres
enduràs
enduries
ell
enduu
enduïa
endugué
endurà
enduria
nosaltres
enduem
endúiem
enduguérem
endurem
enduríem
vosaltres
endueu
endúieu
enduguéreu
endureu
enduríeu
ells
enduen
enduïen
endugueren
enduran
endurien
Subjunctive
Present
Imperfect
jo
endugui
endugués
tu
enduguis
enduguessis
ell
endugui
endugués
nosaltres
enduguem
enduguéssim
vosaltres
endugueu
enduguéssiu
ells
enduguin
enduguessin
Imperative
Present
tu
enduu
ell
endugui
nosaltres
enduguem
vosaltres
endueu
ells
enduguin
Other forms
Past participle
endutendutaendutsendutes
Gerund
enduent