obvenir
Definition
Indicative
Present
Imperfect
Simple past
Future
Conditional
jo
obvinc
obvenia
obvinguí
obvindré
obvindria
tu
obvens
obvenies
obvingueres
obvindràs
obvindries
ell
obvé
obvenia
obvingué
obvindrà
obvindria
nosaltres
obvenim
obveníem
obvinguérem
obvindrem
obvindríem
vosaltres
obveniu
obveníeu
obvinguéreu
obvindreu
obvindríeu
ells
obvenen
obvenien
obvingueren
obvindran
obvindrien
Subjunctive
Present
Imperfect
jo
obvingui
obvingués
tu
obvinguis
obvinguessis
ell
obvingui
obvingués
nosaltres
obvinguem
obvinguéssim
vosaltres
obvingueu
obvinguéssiu
ells
obvinguin
obvinguessin
Imperative
Present
tu
obvén
ell
obvingui
nosaltres
obvinguem
vosaltres
obveniu
ells
obvinguin
Other forms
Past participle
obvingutobvingudaobvingutsobvingudes
Gerund
obvenint