provenir
Definition
Indicative
Present
Imperfect
Simple past
Future
Conditional
jo
provinc
provenia
provinguí
provindré
provindria
tu
provens
provenies
provingueres
provindràs
provindries
ell
prové
provenia
provingué
provindrà
provindria
nosaltres
provenim
proveníem
provinguérem
provindrem
provindríem
vosaltres
proveniu
proveníeu
provinguéreu
provindreu
provindríeu
ells
provenen
provenien
provingueren
provindran
provindrien
Subjunctive
Present
Imperfect
jo
provingui
provingués
tu
provinguis
provinguessis
ell
provingui
provingués
nosaltres
provinguem
provinguéssim
vosaltres
provingueu
provinguéssiu
ells
provinguin
provinguessin
Imperative
Present
tu
provén
ell
provingui
nosaltres
provinguem
vosaltres
proveniu
ells
provinguin
Other forms
Past participle
provingutprovingudaprovingutsprovingudes
Gerund
provenint