succeir
Definition
Indicative
Present
Imperfect
Simple past
Future
Conditional
jo
succeeixo
succeïa
succeí
succeiré
succeiria
tu
succeeixes
succeïes
succeïres
succeiràs
succeiries
ell
succeeix
succeïa
succeí
succeirà
succeiria
nosaltres
succeïm
succeíem
succeírem
succeirem
succeiríem
vosaltres
succeïu
succeíeu
succeíreu
succeireu
succeiríeu
ells
succeeixen
succeïen
succeïren
succeiran
succeirien
Subjunctive
Present
Imperfect
jo
succeeixi
succeís
tu
succeeixis
succeïssis
ell
succeeixi
succeís
nosaltres
succeïm
succeíssim
vosaltres
succeïu
succeíssiu
ells
succeeixin
succeïssin
Imperative
Present
tu
succeeix
ell
succeeixi
nosaltres
succeïm
vosaltres
succeïu
ells
succeeixin
Other forms
Past participle
succeïtsucceïdasucceïtssucceïdes
Gerund
succeint